
Una vaca lletera feia, a més a més de llet, companyia al cavall... Sí, el cavall de llaurar. Però això és un altre tema. Potser en parlarem un altre dia, del llaurar.
En algun moment hi va haver ovelles. No pas un ramat, sinó tan sols un grapat. O menys: potser un únic moltó, que surt retratat als àlbums familiars. De cabres (pels que encara sabeu discernir entre la llana i el pèl) també n'hi va haver.
Unes oques van fer guàrdia permanent durant uns quants anys des de la seva bassa-fortalesa, i es diu que replicaven les campanades dels quarts i les hores una per una. Tot això era ja història quan van comparèixer els galls d'indi, les femelles dels quals necessitaven de la col·laboració de quiques perquè les seves nombroses postes tiressin endavant. I les quiques necessitaven quics els quals, de passada, mantenien els indiots a ratlla.
Des del primer dia hi va haver gos. Quasi sempre més d'un, i fins a quatre o cinc. I si us digués que no hi havia gats, ni un, creuríeu (i amb tota la raó) que us vull prendre el número. També hi va haver canaris i cadarneres engabiats, pobrets, i algun hàmster. I això és perquè també hi havia gent, humans residents, doncs la petita granja inicial va veure aixecar-se, al seu costat, una casa.

Tot aquest bestiar, finalment, va desaparèixer. Va ser un dia que tota la gent també va marxar. Des d'aleshores, l'indret és molt més freqüentat per llargandaixos, serps, eriçons, petits ocells, grans migradors, guineus i tota mena d'animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada